Ornitorinc
Sou uns animalots ignorants
No veieu que jo sóc el més llest de tots
Hauríem de fer unes eleccions
Per votar-me a mi president del món!
Ignorants
No veieu
Que jo sóc
El millor!
Ignorants!
… va cantar un Ornitorinc mentre tornava a la llibertat.
La Tortuga no està disposada que aquesta traumàtica i violenta experiència torni a repetir-se. Per això ha inventat la constitució: un enorme lliure en el qual s’escriuran quines són les pautes del món a partir d’ara.
Hi ha bona voluntat, ara cal comprovar si funcionarà com hauria de fer-ho.
La dictadura de l’Ornitorinc va donar pas a la més cruel guerra coneguda fins aquest moment. Una guerra sense treva ni rendició… però sí amb final.
El pobre Ornitorinc ho tenia difícil (sis contra un) i no ha trigat en veure’s capturat.
Ja no es pot tornar enrera. Els animals no estan disposats a permetre que les lleis Ornitorinques segueixin vigents i l’Ornitorinc no pensa rendir-se tan fàcilment.
Les armes tenen l’última paraula. Això és la guerra!… Banzai!!!
L’Ornitorinc ha jugat amb foc i ara pot cremar-se. Ha imposat una dictadura que ha agitat a la resta dels animals i és l’hora de fer front a les conseqüències.
Després de tenir lloc el primer apapereament del món (actualment hem canviat els papers per les pedres, les bales o les bombes, però en realitat és el mateix), els animals segueixen buscant la manera de destronar a l’Ornitorinc i fer-lo baixar de la seva tarima de cartró amb microfonía digital incorporada.
L’Ornitorinc està orgullós de com van les coses en la seva dictadura. Els animals estan complint les seves lleis rigorosament i tot és molt més divertit. El camell beu aigua, la tortuga no pot dormir, el voltor ha de fer boles de caca, etc. Un món ple de matisos que es pot anar completant com li faci gana.
Ara bé, per tots és sabut que qualsevol abús de poder pot tenir les seves conseqüències…
