Ja se sap que allò que no mata engreixa. Després de dies de frenètic sexe entre llençols, alguna cosa li passa a l’Ornitorinc. Es troba malament, té nàusees… tal vegada l’última creació de la qual parlava la Tortuga no acaba aqui.
Ornitorinc:
Estic molt cansada
I tinc la panxa molt inflada
Estic molt contenta
I satisfeta al mateix temps
Tinc alguna cosa que creix dintre meu!
Què deu ser?
Qui ets? què fas?
Perquè no surts i ens coniexem?
Estic molt cansada
Tinc ganes de netejar
M’estic posant molt gorda
I no paro de menjar!!
Tinc alguna cosa que creix dintre meu!
Què deu ser?
Qui ets? què fas?
Perquè no surts i ens coniexem?
Tinc alguna cosa que creix dintre meu!
Què deu ser?
Qui ets? què fas?
Perquè no surts i ens coniexem?
Perquè no surts i ens coniexem?
Perquè no surts i ens coniexem?
Fa molts milers d’anys, set animals van començar sobtadament a existir amb la missió de crear el món a partir del no-res. Van crear alguna cosa útil i necessària però van passar la major part del temps sumits en el caos creatiu. Es van embolicar amb qüestions absurdes, van discutir ximpleries i van complicar les coses molt més del necessari.
Ara, després de la mort d’un d’ells, per fi s’han escoltat a si mateixos un poc i han donat amb la veritable creació, amb el sentit de gairebé totes les coses. Ara, per fi, han creat el sexe. Enhorabona nois!
Medusa: Tinc el cos ple d’ esgarrapades, no sé que m’ ha passat.
Escarabat: Doncs jo he tingut 25 orgasmes i no voldria parar.
Tots: Quin polvo, tu!!
Camell: Això no pot ser bo.
Tots: Quin polvo, tu!!
Ornitorrinc: Torne’m-hi un altre cop que ja trec fum.
Voltor: Jo crec que no he estat a l’ alçada, no m’ havia passat mai.
Ornitorric: Doncs per celebrar-ho farem una altre orgia interracial.
La tortuga ho va dexar escrit, i molt clar. Després de guarir les ferides, els animals havien d’enfrontar-se a la ultima creació, aquella amb la qual el món estarà complet. L’escarabat proposa un divertit sistema de votacions. Tots els animals faran les seves propostes i puntuaran als seus companys com si del festival d’Eurovisió es tractés.
Això si, l’Ornitorinc té un as sota la màniga.
Queda una cosa por crear
¿Tendrá alguna cosa que ver el ardor que tengo dentro?
J’ai un feu interior
J’ai un feu interior
Vous serez mía!
J’ai un feu interior
J’ai un feu interior
Vous serez mía!
Yo noto un fuego que me sale de dentro
Ya no controlo nada de lo que siento…
J’ai un feu interior
J’ai un feu interior
Vous serez mía!
J’ai un feu interior
J’ai un feu interior
Vous serez mía!
El viatge toca a la seva fi i ara és el moment de seguir amb les pautes de la Tortuga. La següent missió dels animals és guarir totes les ferides que voluntària o involuntàriament li han fet al Nou Món.
Des dels danys de la dictadura Ornitorrinca fins a les perversions de la religió passant per les enveges, la violència i la corrupció.
L’escarabat té una idea infalible per a guarir ferides i seguir endavant.
MEDUSA
Moltes ferides hem de curar
Algo haurem de pensar
Moltes ferides hem de curar
Algo ens haurem d’inventar
Titititirta cura la pupita
Titititirita cura la Pepita
ESCARABAT
Moltes ferides hem de curar
Forats que s’han de tancar
Moltes ferides hem de curar
Tirites que hem de crear
ORNITORINC: L'ornitorinc és alhora rèptil i mamífer; té pèl, posa ous i alleta les seves criatures. Té bec d'ànec, cua de castor i urpes de llúdria. Té un únic orifici digestiu i urogenital; menja plantes, cucs i capgrossos i s'oculta en túnels i coves. És un animal plàcid, però perillós. El seu bec conté un verí capaç de matar un gat d'un sol cop. Té una fam voraç i és capaç de menjar, d'una vegada, l'equivalent al seu propi pes. És el més rar del grup i li costa assumir-ho. És un personatge malcarat i gemegaire que no està disposat a convertir-se en el marginat. Veu la vida amb més matisos i tem l'avorriment.
ESCARABAT PILOTER: L'escarabat piloter s'alimenta d'excrements. Té un olfacte extremadament fi que li permet distingir a molta distància diferents classes de femta. Cada any, l'escarabat piloter enterra 1,5 tones d'excrements. Arrossega la desfeta fins al seu niu, formant una bola que sovint supera la seva pròpia grandària. És treballador, molt actiu i complidor. No entén la vida sense normes i sense disciplina. Li encanta romandre prop del camell, perquè els seus excrements són els més grans i aprofitables. Està convençut que les coses es poden rendibilitzar força més del que s'acaba fent i odia que es malgastin matèries.
VOLTOR: El voltor s'alimenta de carn morta i, només en cas de tenir molta fam i escassetat d'aliment, és capaç de matar. Aprofita allò que ningú no vol i espera el traspàs dels moribunds, tot sobrevolant-los. Tenir-lo a prop és un mal auguri. Vol aparentar ser un animal solitari i misteriós, cínic i pervers, amb el punt de malícia que un grup d'animals en plena creació del món necessita... però, en realitat, és massa jove per a tanta complexitat i acaba comportant-se com un espècie de psedomacarra indecís.
PEIX ABISSAL: El peix abissal ha de viure a més de 1000 metres de profunditat, però encara no ho sap. Del seu front, sobresurt un petit fanalet que emana llum. És molt sensible a la calor i a la llum del sol. Li agrada la foscor. El peix abissal creix molt lentament i això fa que el seu metabolisme sigui lent. És un personatge força paranoic, insegur i ploramiques. Sempre vol viure amagat. Sent predilecció per la medusa, encara que no acabi d'entendre-la. En realitat, voldria ser com ella.
MEDUSA:
De cos gelatinós, la medusa es caracteritza per la seva mobilitat i variabilitat. Es mou per contracció rítmica, com si estigués en contínua propulsió. Es tracta d'un personatge excèntric, amb continus canvis d'humor, voluble d'acord amb la seva pròpia essència. Alhora, és força transparent. Sempre saps com se sent i què necessita. El seu principal problema és la deshidratació. Sense conèixer-ne la raó, sempre sent que s'ofega, que s'asseca. Té problemes de relació amb els altres per la seva mania de donar descàrregues elèctriques a qui se li acosti.
TORTUGA: La tortuga és l'animal més vell. Amb la seva pell dura com el cuir i la seva closca, és capaç de plantar cara a les adversitats des d'una postura molt còmoda. Dintre del grup, la tortuga és l'única que aporta llum i que sap una mica més: què hi fa ella i els seus companys. Proposa endevinalles a la resta d'animals per estimular-los a crear el món. El seu gran problema és la son. A la tortuga, li agrada molt dormir; tant, que sovint no és capaç d'acabar ni una frase. I, si, a això, hi afegim la torticoli, el problema s'agreuja...
CAMELL: El camell és el més tranquil del grup. Aviat destacarà, entre els seus companys, per la seva indecisió i per una nul·la capacitat de comandar. Necessita que li marquin les pautes i que li diguin què ha de fer en tot moment. Mai no imposa la seva visió de les coses, encara que la tingui; i l'únic que fa és acotar el cap i complir. El seu gep, malgrat que ell encara no ho sàpiga, l'ajudarà a viure sense beure durant dies.