L’il·lustrador Aleix Saló ha recollit en dos llibres les causes i efectes de l’esclat de la bombolla immobiliària. A l’entrevista, el mateix autor explica el context que va reflectir a Españistan i que ara reprèn a Simiocràcia. Els vídeos que circulen a la xarxa per promocionar els dos llibres han tingut un ampli seguiment i, en el cas d’Españistan, va tenir una relació molt directa amb els moviments dels indignats, que l’autor no defuig.
‘Crèdit’ s’acosta a un viver d’empreses que, cinc anys després de la seva fundació, presenta bons resultats. Vila Icària, de Sant Joan de les Abadesses, ha proporcionat als emprenedors un punt de partida a la seva activitat, però el centre -vinculat a la Fundació Eduard Solé- també ha servit de residència per a joves amb voluntat de tirar endavant la seva empresa.
La sort que han tingut objectes destinats a resoldre problemes quotidians han tingut una sort diversa a l’hora de comercialitzar-se. Però independentment d’aquest sortida comercial, són d’interès per al Museu d’Idees i Invents de Barcelona (MIBA), que els exposa en ple nucli antic de la ciutat. Són objectes singulars que a més converteixen el mateix museu en una iniciativa innovadora. A ‘Crèdit’ coneixerem el MIBA i el seu impulsor, Pep Torres.
Tres reformes financeres en el curt espai d’un any i mig han posat fi al sistema català de caixes d’estalvis. Un fet que, en opinió de l’historiador de l’economia Francesc Cabana és molt preocupant. El motiu és doble: suposa desatendre un sector amb estretes vinculacions als territoris de procedència i comporta un nou element de recentralització a l’Estat. Cabana és el protagonista de l’entrevista d’aquesta setmana i explica el suport que, com a president de l’Ateneu Barcelonès, ha donat a la proposta de pacte fiscal del govern català, que planteja com una última oportunitat d’encaix entre Catalunya i Espanya.
Al ‘Crèdit’ d’avui coneixerem com s’elabora un dels principals indicadors econòmics. Rere l’IPC s’articulen polítiques econòmiques, com demostra l’intens interès del Banc Central Europeu a frenar la inflació, i s’apliquen revisions salarials i de pensions. Són trets que donen gran importància a aquesta referència i per fer el recompte es recull mensualment una mostra de 220.000 preus d’una cistella de prop de 500 productes, que s’escullen a partir d’una enquesta prèvia a consumidors. Un complex procés de recompte la validesa estadística del qual valorem amb un economista especialitzat.
Aquesta setmana ens desplacem a l’Empordà per conèixer l’experiència d’Ecoxarxa, una iniciativa econòmica alternativa que ja ha atret una setantena de socis.
Dues realitats del sector dels viatges conflueixen en una mateixa conclusió: internet ha suposat una revolució en aquest sector. Gairebé la meitat dels viatges es contracten directament per internet. Ho ha propiciat la mateixa xarxa com a eina i l’aparició d’operadors que han posat la tecnologia al servei d’una recerca ràpida que permet identificar la millor opció des de la pantalla de l’ordinador. Aquest ha estat el cas d’eDreams, una agència virtual amb seu a Barcelona que s’ha convertit en una de les primeres operadores mundials. Amb els seus reponsables coneixem les potencialitats d’internet i la capacitat de creixement que té aquesta activitat. A Barcelona, eDreams dóna feina a unes 400 persones. De dimensions molt més reduïdes, hi ha un seguit d’agències que han fet de l’especialització el tret distintiu i, al mateix temps, la font de supervivència. Per a aquestes agències, Internet ha estat també una eina fonamental per resistir en el mercat. Coneixerem l’experiència d’una d’aquestes agències, Viatges Tuareg.
Ens desplaçarem a Mataró per conèixer la iniciativa de tres dones emprenedores. Sèrie B Market és un concepte de mercat alternatiu molt popular a Londres que neix amb la voluntat d’unir mercat i cultura en un sol recinte. A més, també té la intenció de transformar el concepte de consum, apostant i promovent el comerç de proximitat, responsable i sostenible. Un mercat d’alimentació i segona mà i un altre d’art i disseny conformen l’activitat d’aquesta iniciativa que també compta amb tallers i activitats culturals.
I ens familiaritzarem amb alguns dels conceptes que estan marcant l’actualitat econòmica els últims mesos, com la reforma del sistema financer. El director d’inversió de l’Associació de Professionals i Assessors d’Inversió i Finançament, Arcadi Orrit, en veurem els pros i les contres i determinarem els motius que estan frenant l’accés al crèdit de les empreses, tot i que aquest és l’objectiu que ha expressat el govern per impulsar aquesta reforma.
La cita anual amb l’agència tributària ha començat aquest mes d’abril. Milers d’esborranys estan disponibles a la xarxa i els interessats a accelerar l’ingrés si la declaració els surt a retornar s’incrementen, fins al punt que durant els primers dies el sistema va estar col·lapsat. En el ‘Crèdit’ d’avui remarquem les novetats més notables d’aquesta campanya, que es tancarà el 2 de juliol. Destaca la recuperació de les desgravacions per la compra d’habitatge i, en canvi, la supressió de les bonificacions per nadó. Responsables de l’agència tributària expliquen les grans xifres de la campanya, i un expert aclareix les principals novetats d’una temporada que, a més, suposa la recuperació de l’impost de patrimoni.
El conseller delegat de l’Institut Català de Finances, Josep Ramon Sanromà, especifica les accions que l’entitat pública porta a terme per activar l’accés al crèdit de les empreses, en especial les petites i les mitjanes. Algunes variacions en la política de concessió de crèdits han obert opcions per a les Pimes i això s’ha traduït en una quantitat més gran de companyies que hi han tingut accés.
Aquesta setmana ens apropem a la comarca del Garraf, on la companyia Blochouse està desenvolupant un nou concepte de cases prefabricades, amb menor rigidesa que la mitjana del sector, gràcies a la introducció de la construcció modular de part dels habitatges. La iniciativa va rebre un premi a la innovació que concedeix la patronal de les comarques del Garraf i el Penedès, Adeg, l’any passat.
La crisi actua com a motor de l’emprenedoria femenina. Ho ha detectat l’Escola de Dones Emprenedores que, amb una trajectòria acumulada de 25 anys, té prou perspectiva per com per detectar tendències. Un estudi de l’escola de negocis de la Universitat Oberta de Catalunya posa números a aquesta observació. En els últims tres anys, tres de cada deu empreses creades té una dona com a impulsora. Avui coneixerem el cas de la Glòria Lozano, una enginyera que després de deixar una feina que li hauria obligat a desplaçar-se a Suïssa, ha creat una companyia d’aplicacions tàctils per a mòbils. També sabem detalls de l’estudi de la UOC i de l’activitat que es porta a terme a l’Escola de Dones Emprenedores.
El ‘trader’ Josef Ajram comenta en l’entrevista aspectes de l’evolució de la borsa i del deute públic. Ajram, conegut pels seus llibres i també per la seva activitat esportiva, apunta aspectes recollits en els seus llibres i, particularment, la seva solució respecte als atacs al deute públic, sobre el qual demana més regulació.
També coneixerem una aplicació informàtica que ha fet la seva contribució a èxits esportius com el del Barça. L’estudi de moviments del programa ‘Eric’, de l’empresa gironina 1D3A ha estat útil per conèixer els rivals de l’equip blaugrana, i s’ha fet servir en altres esports. Ara s’aprofundeix en les opcions del programa en el món de la medicinina i, fins i tot, de la política.
El mes d’abril ha arrencat amb noves pujades de tarifes en els serveis bàsics. La llum, l’aigua, el gas i el butà se sumen al constant increment en el preu dels carburants. Les pujades arriben en un moment poc oportú, amb algunes economies familiars en dificultats. Alguns dels increments es justifiquen per la impossibilitat de cobrir els serveis amb el que es cobra en el rebut. En el cas de la llum, aquest desequilibri s’arrossega des de fa anys. És l’anomenat dèficit tarifari. En el cas de l’aigua, les pujades provenen dels cànons que paguen els ciutadans. En el moviment veïnal aquests increments han motivat protestes en el passat i, ara, se’n plantegen de noves. ‘Crèdit’ s’apropa a aquests increments a través de l’oposició del moviment veïnal i també intenta aportar els motius i les dificultats de les noves tarifes amb les aportacions d’un expert en finances personals.
Els metres quadrats de superfície dels habitatges tendeixen a disminuir. A partir d’aquesta constatació una empresa treballa en l’elaboració de mobiliari que permeti el màxim aprofitament de l’espai. Des de Ripoll, 30 m2 ja ha enllestit projectes. A més d’equipar habitatges particulars, l’empresa subministra mobiliari a espais col·lectius que també requereixen el màxim aprofitament, com els albergs.
En l’entrevista, la professora d’economia a la Universitat de Barcelona, Marta Espasa, analitza les causes i les conseqüències del dèficit de les balances fiscals catalanes.
Publicat dins de Programes
Etiquetat com a 30 m2, llum, Marta Espasa, Ripoll, tarifes, UB
Comparteix:
El sector del luxe mostra més capacitat de resistència. De fet, els estudis indiquen que les vendes d’aquest segment van créixer entre un 20 i un 25% durant l’any passat que, paradoxalment, va ser el d’una nova onada de descensos generalitzats traduïts en un últim trimestre amb decreixement econòmic. La dada revela que els 3,5 milions de residents a l’Estat amb més capacitat adquisitiva mantenen opció de compra i que el del luxe és un sector anticíclic. Però aquesta lectura seria incompleta si no es tingués en compte l’elevat pes que tenen les exportacions i els ingressos provinents del turisme. De fet, exportació i turisme representen un 85% dels 4.500 milions d’euros que es considera que mou el luxe a l’Estat. El sector dels productes selectes recull els segments més tradicionals, com la joieria i d’altres de més innovadors, com un club de cotxes de gamma alta. El Crèdit visita aquest club i també una joieria per comprovar com evoluciona el mercat de més selecte.
Les Nacions Unides han declarat aquest 2012 com any internacional de les cooperatives. A més de destacar la impòrtància del valor social i econòmic del cooperativisme, aquesta declaració suposa una oportunitat per donar a conèixer els principals actius d’aquesta fórmula d’associacionisme. A Catalunya hi ha unes 4.800 cooperatives, de les quals més de 3.500 són de treball associat. Des del punt de vista econòmic la seva activitat genera un 4,5% del PIB català i, en l’actual context de crisi, ha mostrat més punts de fortalesa que l’economia general. Amb el president de la Federació de Cooperatives de Treball Associat, Perfecto Alonso, analitzem la situació actual del moviment cooperatiu i la seva evolució i avancem la implicació que hi haurà des de Catalunya a aquest any internacional.
La importància de la seguretat a l’hora de conduir una moto ha estat el fonament de Mat Group, una empresa de Terrassa, des dels seus orígens. Dedicada a la producció de cascos i roba de protecció, la firma està immersa en un procés de redefinició. Al reportatge sobre l’empresa innovadora explorem els avenços que ha comportat la nova estratègia de la companyia vallesana.
Les últimes dades de l’enquesta de població activa revelen que un de cada dos joves és a l’atur. És una situació que afecta per igual joves amb alta formació amb d’altres que, atrets per la feina fàcil dels temps de bombolla immobiliària van deixar els estudis i, ara, tenen dificultats per integrar-se en un mercat laboral que els ha exclòs. ‘Crèdit’ s’apropa a aquesta realitat a través de dos joves que representent tots dos col·lectius. En Carles va deixar d’estudiar per treballar en una activitat vinculada a la construcció. Ara ha recuperat els estudis per intentar trobar encaix en una realitat en què la formació augmenta la competivitat. El Xavier, en canvi, no ha abandonat els estudis i ara cursa un doctorat. Però li ha estat impossible treballar en la seva especialitat. Actualment té feina com a venedor en un establiment de material esportiu.
En aquesta edició, ‘Crèdit’ també s’aproxima als esforços que el sector de la flor ornamental, especialment radicat al Maresme, porta a terme per plantar cara a un descens de vendes. Recentment, una fira va obrir l’opció d’aprofundir el contacte amb els clients finals, però també amb intermediaris (arquitectes, paisatgistes, interioristes…) per buscar vies que en reforcin el negoci.
En els dies previs a la vaga general, el president de la Secció Laboral del Col·legi d’Advocats, Ricard Morante, aporta el punt de vista jurídic sobre la significativa modificació de les relacions laborals que suposa la reforma que va aprovar el govern central i que ha motivat la convocatòria de protesta per part dels sindicats.
El director territorial del BBVA a Catalunya, Xavier Queralt, exposa en l’entrevista els primers detalls de la integració d’Unnim en l’estructura del grup d’origen basc. El BBVA ha estat la guanyadora de la subhasta del banc nascut de la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu i ja treballa per garantir el millor encaix quan es materialitzi l’adquisició, durant el segon semestre de l’any. El BBVA assenyala que l’operació respon al seu interès per guanyar presència en un mercat estratègic com el català, desgrana els riscos de l’operació, coberts en part per les aportacions que arribaran del Fons de Garantia de Dipòsits i assenyala què hi guanyaran els clients: “Tindran el servei de sempre, però reforçat amb més solvència i més capacitat de concedir crèdits”, explica. Queralt també avança que els ajustos de plantilla i tancaments d’oficines seran progressius en els anys vinents i que “és absorbible” en l’actual realitat laboral de les dues entitats.
Aquesta setmana ens apropem a Montornès, un municipi -com d’altres- fortament colpejat per l’atur, però amb un col·lectiu de persones desocupades que fuig de la resignació i s’està organitzant per denunciar la situació i buscar-hi alternatives. En una població fortament industrialitzada, ara s’intenten trobar sortides laborals amb el suport de les empreses que hi estan implantades.
Nanimarquina s’ha convertit en una marca de prestigi en la comercialització de catifes. Crèdit entra a la botiga de la companyia a Barcelona per conèixer els motius que han portat la marca catalana a convertir-se en un referent del sector. Disseny modern i mètodes de producció tradicional conviuen en el dia a dia de l’empresa.
Uns 800 escolars catalans participen en un programa d’alfabetització financera que imparteixen una cinquantena de professionals que s’han ofert de manera voluntària per fer de formadors. En uns moments en què el vocabulari econòmic pren els mitjans de comunicació i, fins i tot, les converses quotidianes, la familiarització amb les finances bàsiques pren gran importància. Aquest és el motiu pel qual l’Institut d’Estudis Financers ha pres la determinació d’implicar-se en un programa que es desenvolupa a escala europea, amb les adaptacions pertinents a cada país, preparant els continguts i formant els voluntaris que impartiran les matèries. ‘Crèdit’ segueix una de les sessions que es desenvolupen en vuit escoles catalanes amb el cas concret d’un alumne i un dels formadors per apropar-se als resultats del programa.
El dèficit públic s’ha convertit en una de les estrelles d’una actualitat econòmica marcada pels alts i baixos de les economies de la zona euro i per la reacció dels països perifèrics i, en especial, Grècia. Aquests aspectes i, en especial, el seu impacte a l’economia catalana són l’eix de l’entrevista amb el director del gabinet d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, amb qui també reflexionem sobre les mancances d’infraestructures que acumula Catalunya.
Syxtemia ha estat una de les empreses que ha participat al recent World Mobil Congress. La firma hi ha presentat les aplicacions mòbils que desenvolupa per a grans marques, com Rosa Clarà, i de les quals és pionera. Els seus responsables expliquen el desenvolupament d’aquestes aplicacions.
